Saltar a continguts

Consell de Cohesió i Serveis Socials

Navegació

Menú principal

L'Entitat del mes

Imatge de complement Ampliar imatge Link
Alicia Sánchez - AD' Iniciatives Socials
“No es tracta de tenir esperança,l’esperança no mobilitza,es tracta de construir per generar un canvi ”

Jurista familiar
Directora del Servei d’Acció Comunitària de AD’Iniciatives Socials

Associació sense afany de lucre que neix l’any 1994, amb seu central a la ciutat de Girona. 
 
Nombre de treballadors : 29
Nº total usuaris 2014:  993

-------------------------------------------------------------------------------

1- Podríeu definir la vostra entitat en una sola frase?

Som una entitat atenta a l’actualitat social i a la manera com portem a terme les nostres actuacions.

2- Què voleu dir quan dieu que la vostra activitat es centra en la gestió de programes i serveis psicosocioeducatius? Quins són aquests serveis?

Ens centrem en aquest tipus de programes ja que el model d’intervenció-acció d’AD’ té en compte les tres disciplines (psicològica, social i educativa) per poder oferir una resposta integral a les diferents necessitats o situacions. Els diferents serveis i programes que oferim els podem agrupar en diferents àrees: àrea d’acolliments i adopcions, àrea d’intervenció comunitària (centres oberts infantil i adolescent, programa d’acompanyament a famílies en la criança dels seus fills, casals d’estiu ), àrea del jove (programes de formació, acompanyament a l’autonomia), àrea d’acolliment residencial i àrea d’atenció a les famílies.  Properament també obrirem un servei especialitzat en TEA (trastorn de l’Espectre Autista).

3- Bona part de la vostra intervenció comunitària la feu als barris del sector est de la ciutat, en el marc del programa Integrant Accions que impulsa des de fa anys l’Ajuntament. Podríeu destacar què heu après després de treballar tant temps amb infants i joves d’aquests barris? Com definiries en general la situació d’aquests joves avui?

Després de 13 anys treballant en aquest sector hem aprés molt, tot i que és difícil explicar-ho en poques línies, volem destacar el següent:

  • Que l’entorn defineix i influeix en la vida quotidiana de les persones.
  • Que els plans d’intervenció han d’estar pensats, dissenyats  i portats a la pràctica amb i per la comunitat.
  • Que com a professionals tenim la obligació i la responsabilitat de fer un treball en xarxa real, per evitar duplicar accions o donar missatges contradictoris.
  • Que per garantir l’èxit educatiu: “escola, família i comunitat” han de treballar plegades.
  • Que atendre un infant implica atendre també a la seva família.
  • Que l’autoconcepte que l’adolescent té de sí mateix depèn  també de la nostra “mirada” i del nostre “bon tracte”
  • Que els canvis que es donen en una família són generats per la pròpia família. La tasca dels professionals és la d’acompanyar aquest procés de reconeixement de les dificultats i de la identificació de les potencialitats.

 

Els joves del sector tenen les mateixes necessitats i pateixen els mateixos símptomes que molts dels  joves de la nostra societat.  Els que no han continuat estudiant o han abandonat els estudis prematurament tenen dificultats per la inserció laboral i per accedir a altres tipus de formació o “reenganxar-se” al sistema reglat. 

Oferir oportunitats no és suficient, hem de construir les oportunitats pensant en els joves per assegurar-nos que tindran èxit.

4- Sou una entitat referent a les comarques gironines en acolliments familiars i adopcions. respecte els primers, podries dir si han augmentat significativament els últims anys? Creus que la crisi social i econòmica incideix directament en un possible augment de casos de menors en situació de desemparament ?

No podem parlar d’augment, el que sí que volem destacar és que cada any s’apropen famílies a oferir-se per fer un acolliment. En aquest sentit vull aprofitar aquest espai per demanar a les entitats de la ciutat de Girona que ens ajudin a difondre el recurs d’acolliment familiar amb l’objectiu de trobar famílies que puguin acollir infants majors de 7 anys i grups de germans i infants amb necessitats educatives especials.

La segona pregunta no la podem respondre perquè  no  tenim  competència en relació a les situacions  de desemparament que depenen directament de DGAIA. El que sí  hem pogut observar és que la situació de crisi actual ha influït directament en l’augment de situacions de vulnerabilitat i de pobresa. Les polítiques d’acció social han d’anar dirigides a que aquestes situacions no generin processos d’exclusió social.

5- Com a entitat heu patit o patiu la crisi econòmica? Com l’afronteu ?

Com totes les entitats hem patit la crisi econòmica i els impagaments de les administracions, que ens han generat despeses financeres importants. Som una entitat amb pocs costos estructurals on la majoria del pressupost està destinat a intervenció directa, això i el fet que comptem amb un equip humà compromès ens ha facilitat la gestió de la crisi.

6- Teniu raons per creure que la situació està millorant, que hi ha esperança?

Es parla d' un certa recuperabilitat en base a la disminució de l'atur i hauríem de valorar la qualitat de les contractacions i la seva repercussió en la vida familiar.

Personalment em preocupa que l’atur estructural ha provocat que moltes persones estiguin ja caminant soles cap a processos d’exclusió social. Existeix el perill  de “normalitzar i eternitzar ” ajudes amb data de caducitat, sense aplicar mesures per millorar l’ocupabilitat i fomentar l’ocupació, això provoca que moltes famílies quedin excloses del sistema laboral.

Encara em sorprèn  com  hem anant  “engolint “ tots els casos de corrupció. Sembla que hi hagi un gran sistema de protecció pels corruptes i un altre sistema sempre condicionat a les partides pressupostàries  pels que més ho necessiten. 

No es tracta de tenir esperança, l’esperança no mobilitza, es tracta de construir per generar un canvi.

7- Com entens el concepte de cohesió social ? Com valores aquesta cohesió a la ciutat de Girona?

Entenc la cohesió social a partir d’una operació matemàtica: 

            cohesió social = identificació social + respecte a la identitat personal - desigualtat social

Perquè la cohesió social esdevingui, tots els agents han de partir del respecte, la participació i el compromís.

Sempre que parlem de cohesió social ho fem partint de la imatge d’un grup o d’una societat, però cohesió social també vol dir identificació i identitat: qui sóc jo? Quins interessos tinc com a persona i quins puc compartir o aprendre dels altres. Per garantir l’èxit dels processos de cohesió social haurem de partir, doncs, de com cada persona s’identifica amb el model de ciutadania en el que viu.

I jo em pregunto, la població coneix les polítiques de cohesió social que s'estan duent a terme? Podem parlar de cohesió si una part de la població està en desigualtat social? No m’atreviria a valorar la cohesió social a la ciutat de Girona, però sí a esperonar per la continuïtat de la lluita per la justícia social, posant la mateixa importància en el què fem i en com ho fem.